Publicar a la Xarxa
La Xarxa ha modificat també els hàbits editorials. Lulu.com n’és un exemple, potser el més reeixit, del nou model editorial que comença a fer forat. Una via que posa en contacte autor i lector sense més intermediaris que una pàgina web. Una immensa llibreria virtual on remenar des de l’ordenador de casa. I, finalment, dues possibilitats: adquirir el llibre en el format de paper tradicional o descarregar-lo en pdf. Després de fer-ho en editorials convencionals, en els darrers mesos, dos escriptors castellonencs s’han decidit a publicar-hi els seus llibres: Jordi Colonques (“Intersticial”) i Carles Bellver (“Lovecraft y cia.” i “Encara he escrit massa”).Tots dos coincideixen a afirmar que hi ha obres que no encaixen en els paràmetres de les editorials tradicionals. Bellver descriu els seus llibres com “un recull d'articles publicats fa uns anys en una revista sobre literatura fantàstica (Lovecraft Magazine) i una miscel·lània de microcontes i apunts del meu bloc”. I conclou: “sincerament no crec que això hagués despertat l'interès de cap de les editorials que conec”. Colonques encara va més lluny: “Sóc usuari d'Internet, i empre les seues eines (weblogs, flickr i companyia) per donar a conéixer el meu treball en altres àmbits, com ara la il·lustració, o la música. L'autoedició em permetia per una banda donar eixida a un material (crec jo, i l'experiència m'ho ha acabat confirmant) impublicable, per groller, brut i inadequat (sense cabuda a qualsevol de les col·leccions de les editorials), per tenir-lo a les mans editat correctament sense haver de fer comandes nombroses (a lulu.com editen només els exemplars que has demanat); i per altra banda m'interessava molt mostrar “Intersticial” a la gent, i que s'ho llegiren debades”. Tot i que no és amic de fer pronòstics, Bellver pensa “que anem cap a una multiplicitat i una convivència de sistemes de publicació, de maneres de publicar i de llegir. Entre les quals crec que pot tenir un gran futur el text electrònic, la lectura mitjançant aparells com ara el Kindle d'Amazon, o l'iPhone i altres dispositius mòbils, a més dels ordinadors”.Colonques no creu que hi haja diferències entre els lectors tradicionals i els usuaris de lulu.com. Al seu parer, “l'afeccionat a la lectura frueix de les històries sense diferenciar el suport en què es presenten. Ara bé, l'ús d'Internet encara no està tan estès”. Per a Bellver, “si hi ha alguna diferència pel que fa als lectors, deu ser de tipus generacional o sociològic. Són lectors com "els altres", és clar, però també és evident que són persones avesades a usar la Xarxa, per a qui no resulta complicat trobar informació, o baixar o comprar un llibre per Internet. I aquest perfil hem de saber que no el té tothom, encara”.Des del punt de vista del creador, Bellver no troba diferències a l’hora de publicar en una editorial tradicional o en una de virtual: “com a creador, tot açò no m'afecta gens: perquè no escric pensant en qui em llegirà, o en quina mena de format o suport es pot editar finalment el que escric. La impressió sota demanda o la publicació en la Xarxa no canvien allò que escric, però d'altra banda sí que és cert que m'afavoreixen a mi perquè em proporcionen nous canals, noves possibilitats de publicació, i per tant n'isc guanyant”. Igualment, Colonques assegura “que les eines que la Xarxa posa a l'abast dels creadors faciliten que no ens tallem un pèl a l'hora de produir material divers. A la mateixa lulu.com jo he autoeditat un còmic, il·lustrant una història curta que tenia al calaix...i tan sols he hagut de fer un clic per posar-la a disposició de la gent”.